A vegades, el camí és un dels millors complements al destí, i aquesta vegada n0 ha estat diferent.
Ens trobem a Cusco, i tenim tres clares opcions per arribar al Machu Pichu, ciutat perduda dels Inques (Pachupichu que li diu l’Esther).
La primera és fer l’Inca trail, un trecking de 4 dies gestionat pel departament de turisme de Perú, i pel que has de demanar amb mínim d’una setmana d’antelació la seva acreditació. El cost total del trecking pot ascendir a 300dolars.
El segon consisteix en anar i tornar en bus i tren, es pot fer en dos dies i té un cost de 200dolars.
I la tercera, entre altres treckings alternatius, hi ha l’opció del fer la ruta del INCA SIN PLATA, que té un cost aproximat de 30dolars (tot inclòs).
Clarament....RUTA 3!!
Comença el viatge quan comprem l’entrada pel MachuPichu a Cusco el dia abans de marxar per entrar el dia després, es a dir, tenim un dia per arribar a destí!! (sense voler ens posem pressió i mes emoció, hem d’arribar si o si l’endemà).
Ens podríem llevar al es 5 del matí, però som molt xulos i decidim agafar el bus de línia de les 8, el de les 6 és massa d’hora, aquest ens portarà a Santa Maria (6 hores de viatge) on allà agafarem un altre bus per anar a Santa Teresa, i allà agafarem un microbús o un taxi que ens porti fins a la hidroelèctrica, on hi passa el tren, llavors podrem agafar el tren de les 4 que ens porta a AguasCalientes (poble on es passa la nit per pujar al MachuPichu a la matinada), o podrem caminar per la via del tren durant 3 hores fins arribar al poble, on es passa la nit.
Però... us recordeu de les carretes de Bolivia? Bé, en aquest cas, s’assemblen a les Perú!!! Jajaja!!
Primer tram tot correcte, però arribem a Santa Maria i resulta que la carretera estava tallada per... esllavissades, però diuen que ens poden portar en cotxe fins l’esllavissada, on a l’altre banda del percal hi ha un altre taxi per poder continuar la ruta.
Així ho vam fer, arribem a la primera esllavissada , ens carreguem la motxilla i anem a buscar l’altre taxi, amb la sorpresa de que el taxista de l’altre banda ens explica que hi ha més esllavissades al llarg del camí i que ell fa 4 dies que es troba entre dues esllavissades oferint el servei (uns 10km, no està malament) amb l’avantatge que no té competència (eh, si ho penses bé és surrealista), ell havia arreglat el camí per poder fer el màxim tram possible, i ens va portar fins on va poder, a partir d’allà teníem que continuar a peu, hi havia un pila d’esllavisades i un riu que havia decidit passar per damunt del camí. Dons continuem, no tenim opció, em pagat bastants diners per l’entrada del Machu Pichu en data de demà, i em d’arribar costi el que costi. El taxista ens diu que tenim unes dues hores caminant fins a Santa Teresa, i entre pitus i flautes ja eren les 3 del migdia. No perdem el temps.
Primera esllavissada, amb el taxi que em deixat de fons
Atravessant el riu!!
Trempajant una altre esllavissada!!
Ups! i un arbre al mig del camí!
Casualment ens trobem altres turistes, els que havien sortit a les 6 del matí i amb guia; i amb la diferència que ells feien nit a Santa Teresa ja que la seva entrada al Machu Pichu era per dos dies després. Buff, això ens fa suar, i sense pensar-nos-ho els adelantem, continuem escalant per esllavissades fins que un guia d’un altre grup ens ensenya una drecera per arribar a Santa Teresa, som-hi!!
Finalment arribem a la ultima esllavissada en viu!! Aquesta deixava anar a poc a poc pedretes, gens agradable, ja us ho prometo, travessem corrents i just a l’altre banda... eureka, taxis!!! per sort un noi ens puja i ens porta primer a Santa Teresa i després fins a la hidroelèctrica!! Ja ho tenim, queda el més dur, caminar per la via del tren, però ja son les 5 passades, i aquí es va fosc a les 6, o sigui que sense perdre temps ens posem a caminar... i cal afegir que el temps no ens va acompanyar, just baixar del cotxe va començar .... a ploure!!
Que diu que té la via ¿?
Doncs caminant, de nit, plovent, amb una motxilla a l’esquena, i sense saber on era el coi de poble AguasCalientes va ser una mica dur, els últims 20 minuts, on l’estomac ja estava en reserves, val a dir que casi ens costa un divorci. Però ho vem superar, vem veure una llum i vem córrer cap a ella, allà una noia ens va dir que ja anàvem per bon camí i que en 15 min ja veuríem el poble, la veritat és que la nit era negre, caminàvem per una vall molt profunda i fins a l’últim moment no es va veure cap tipus d’il.luminaria que indiqués que per allà hi havia una poble, a més teníem al costat un riu salvatge, mare meva, mai havia ni vist ni sentit res semblant!!!
Finalment arribem a AguasCalinetes a quars de nou, semblava un poble alpí de suïssa, tot empedrat i ple d'hotels i restaurants, busquem un hotel, ens dutxem per entrar en calor i anem a sopar i dormir ja que ens llevarem a les 4 per anar a fer cua, una per comprar el tiquet el bus (ja no volem caminar més) i l’altre per pujar al bus que ens portarà fins a dalt, i nosaltres també volem ser dels 400 primers per poder pujar el Wayna Pichu (muntanya davant del Machu Pichu, també edificada en la seva part més alta), per sort vem aconseguir el num: 345 i 346.
Inici de la cua (esquerra) Són les 5 del matí!!
Ole, ole ole ole!! Una xolita en ven un cafè amb llet!!
Arriben els busos i pugem al Machu Pichu!! (busos de lujini!!)
La visita... s’ha de veure!!
Tan sols aportaré la crítica de que no deixava de ser un poble elitista de la gent rica de l’època, que ningú s’imagini un poblet inca harmoniós i feliç, això es cosa de contes. A més, la seva construcció data del 1300 aprox, bastant recent, no? Tot i que el mètode és exemplar!!
Impoluto!!! tot ben encaixat!!!
Nosaltres vem descobrir el Machu Pichu misterios entre les boires... crec que li va sumar encant...
Machu Pichu amb el Wayna Pichu que treu el cap
Habitatges
Terrasses de conreu
Plaça de la ciutat
Ah, i pujar al Wayna... val molt la pena, com coi han posat aquestes pedres aquí dalt???
Pujant al Waina Pichu!! això és molt dret!!
El cim, tots com els isards!!!
Bé, ens passa el dia i em de tornar, baixem caminant a AguasCalinetes i decidim tornar en tren, aquesta vegada amb l’anada aventurera n'hi ha hagut prou (preu del bitllet de tren: 37dolars per 3 hores de tren, el més econòmic, clar que també hi havia un vagó restaurant, de pel·lícula, per 600dolars!!)
Per relaxar-nos de tot el viatge decidim anar a descansar a les aigües termals “ i nutritives” de Lares, .... (on erem els únic turistes, per variar!!), o sigui que fem nit en un poble que ens quedava de cami, i a les 6 del mati ja erem dins el bus direcció als banys de Lares!!
I avui, diumenge, és el dia de eleccions a Peru, aqui es multa a la persona que no bota, i això fa que tots els busos vagin colapsats, però tambe fa que hi hagi molta gent els pobles on pasem, cosa que ens enrriqueix les vistes
Vall de Lares... preciosa!!
La gent s'arriba al poble per anar a votar
Tot el poble és un "va i ve"
Finalment, els banys!!
Mmm, quina aigua més calentona i nutritiva!! jaja!!
Val a dir, que el record de la gent caminant pels camins, amb les seus vestits tradicionals dels diumenges, on els cotxes que anaven passant els anàvem carregant, tots amb el mateix destí, anar a votar al poble, va ser un regal per nosaltres!!
El dia després, els resultats era que havien guanyat les esquerres, però per falta de majoria haurien de fer una segona ronda!! cosa de politics!!!
Per acabar, unes imatges de Cusco i del riu Urubamba, el riu de la vall del Machu Pichu, el que ens va acompanyar al llarg de tot el nostre camí (val la pena fer-li una ullada!!):
Cusco
Cusco, plaça d'armes.
De camí a la hidroelèctrica, varem filmar la bogeria d'aquest riu.
Diuen que cada any s'emporta un turista, i que aquest, simplement, desapareix entre les aigues.
