Canviem de continent! I de cultura! Arribem a Xina per Beijing, la capital, i una gran ciutat que combina modernitat amb tradició. Des de grans i espectaculars edificis moderns fins a temples i palaus d’emperadors, i hutongs, antics barris de carrerons estrets i desordenats.
En mig del "comunisme capitalista" que es viu, entre mig d’un creixement urbanístic bestial, descobrim durant uns dies, mentre ens tramitem del visat per entrar a Mongolia, una mica de la historia del país.
Per començar-nos a integrar, una bona manera és fer un circuit en bicicleta per la ciutat. També ens instal·lem en un hotel xinès, però a la que podem, el canviem per l'hostal més turístic del barri (el 365 inn en el barri de Qianmen), i és que no cal estar les 24 hores envoltats de xinèsos.
Volta en bici per la ciutat
Sobre les seves costums, la que més ens va impactar va ser la d'escopir a tota hora pel carrer, però també en tenen de més divertides, com passejar-se en pijama pels carrers, fer exercici col·lectiu als matins, o practicar l'antigua escriptura xinesa pel terra dels carrers.
Ni flouers del què hi posava
De coses visitables a Beijing no en falten, començem per les més importants:
Ciutat enmurallada al centre de Beijing que data dels anys 1406 on hi van viure mes de 24 emperadors. Aquí vivien ells i tot el seu sèquit, emperatriu i concubines, si heu vist la peli de "El último emperador" ja sabeu de què us parlem. És interesant per conèixer la historia d’un país un xic sanguinari.
Principal plaça dins la ciutat prohivida
Darrera nostre hi ha una llosa de màrmol que va ser transportada en ple hivern, fent glaçar tot el camí per poder-la fer lliscar millor.
Una de les tantes portes de la ciutat prohivida
Espectacular temple que utilitzaven per fer els seus rituals i ofrenes, és enorme, i normalment hi feien els seus rituals per donar gràcies per les bones collites i demanar que fossin bones.
Bòbila principal del temple del cel
Un dels pavellons secundaris del temple... ple de turistes.
Els jardins del Temple del Cel, és un dels llocs més usuals per trobar xinesos, la majoria d'avançada edat, fent exercicis col·lectius, jo no m'atreviria a dir-ni Tai-Chi, en aquest cas.
Cal dir, que a Xina, de turistes forànis no els n'hi falten, ja que amb el turisme del seu propi país en tenen més que suficient, sempre hi ha gent per a tot arreu.
I molt a prop del Temple del Cèl, hi ha un curiós restaurant, on tothom s'assenta a la barra davant d'una olla individual, i allà hi bull una sopa a escollir on hi pots cuinar tots el ingredients que vulguis, seria com una "fondie" a lo xino.
També tenen la costum de saludar a tots els clients que entren i surten, tan treballadors com clients, i no pas amb un simple hola, sinó amb un: hola que tal que tinguis un bon dia, o algo per l'estil.
Clients davant les olles, cada una amb el seu fogonet.
Sopa fent xup sup i coses per sucar-hi
És el millor temple budista fora de la regió del Tibet, segons diuen els xinessos. Reple de budes i lamas buscant l’espiritualitat.
Milers de xinesos i turistes, visiten el temple fent ofrenes d'encens als diferents budes
Impressionants teulats!!
Els lames, després de les seves oracions i estudis, deixen entrar els turistes als recintes.
Zona 789
També vam conèixer la part moderna, entre d’altres llocs, ens vam endinsar a la zona 789, una antiga fàbrica que s’ha convertit en un niu pels artistes i que conte un munt de sales i tallers on s’exposen les obres d’art.
Una de les obres modernes del 789
I com no, vam visitar el famós Mercat de la Seda, un gran edifici de 6 plantes ple de turistes buscant les millors imitacions. Aquí es pot trobar de tot, sabates, roba, dispositius electrònics, ulleres, art, joguines.... tot i més, ara bé, tot còpies i aconseguir un bon preu és una dura batalla teatral entre tu i la xinesa, on s’ha de començar en un preu de sortida 10 cops inferior al que elles et donen, i mirar de no pagar-ne gaire més. Els comentaris més comuns en el regateix són: amigo, you’re crazy, this is good quality, you’re no good, i quan fas mitja volta per marxar et diuen, ok ok ok. Temps estimat en tota la comèdia: de 20 a 40 minuts per compra!!
Òpera de Beijing
Qui l'entengui que la compri.
Seria com la representació d'una història antiga amb tot de crits desafinats enmig de saltirons.
Coses de xinus....
Per sort, la impressionant música tradicional animava l'actuació.
I entre totes aquestes visites ja han passat els dies esperant el visat, ja tornem a tenir el passaport a la mà, o sigui que aprofitem per conèixer les rodalies de Beijing...
Val a dir, que a Xina, sense passaport original i visa no vas enlloc, és un país amb molt control i cap hostal o hotel et donaria allotjament si no tinguessis la visa vigent. També val a dir que els controls son constants en el metro i en totes les visites a llocs turístics.
També volem comentar la sensació que ens va donar de que els xinesos s'esforcin molt per ser moderns, i creiem, que potser la llibertat d'expressió i opinió, hi ajudaria.
Aquest xinès portava tot d'orelletes al cap, realment divertit.
No es estrany trobar noies on en el seu look hi hagin un parell d'orelletes!!
Passadís del tren (menjador i sala d'estar)
Yangshuo des del terrat de l'hostal
